l'U d'Aielo

De la flor de la farina,
de la bromera del vi,
s'ha fet quatre mocadors
Pepeta la del morquí.

Sant Anna para en Albaida,
sant Vicent en Agullent,
la Mare de Déu en Agres
i Sant Blai en Bocairent.

Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons.

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix, percussió menor; Cristobal Rentero, llaut i guitarró; Juanjo Blanco, bandúrria; Marian Escrivà, postisses i palmes

Jota vella de Moixent

Al grup Sarau trobarem un parell de jotes a Moixent i aquesta la batejarem així.

Les fadrines moixentines
totes van de cinc en cinc.
Una li diu a l'altra:
—Que ganes de novio tinc.

Pepiqueta guapeta
fa botifarres.
A pesseta la guitza,
totes cucaes.
I sa mare li deia
monyo sorongo,
el tapó de la bassa
serà el teu nóvio.

Quan passes per lo raval
tots et diuen ravalera.
No hi ha xica més templà
si no és la santanera

Lliguardeta la tonta
no te pessetes,
que se les gasta totes
comprant cintetes.
I sa mare li deia
que no jugara,
que el nóvio que tenia
ja no el té ara.

Des de que tu te n'anares
l'hortet ja no s'ha regat,
la bona herba no creix
i el julivert s'ha secat.

Deu i deu que són vint.
Vint i vint quaranta.
Ara ton pare pixa,
ta mare canta.
Ara ta mare canta
i ton pare també
al clamor d'esta casa
per setze gallets.

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Lola Tortosa, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix; Cristóbal Rentero, llaut; Juanjo Blanco, bandúrria; Marian Escrivà, postisses

Malaguenya de Barxeta

L a tia Milieta Seguí ens va ensenyar les dos primeres coples i entre Lola Tortosa i Albert Climent la completaren afegint la tercera copla

 

Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Adzaneta i Albaida,
en el Palomar i ací.

Omplim el sarró de pa,
si vols que et guarde les cabres,
que les figues ja s'acaben
i raïm no queda un gra

La Llosa i el Genovès,
Lloc Nou, la Torre i Barxeta,
Xàtiva, Rotglà i Valles,
Llanera, Vallà i Montesa,
Alboi, Cerdà i Estubeny
la Granja, Sorió i Torrella.

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix i percussió menor; Cristóbal Rentero, llaut i guitarró; Juanjo Blanco, bandúrria

Granaïna de Montaverner

L 'escoltàrem i vérem ballar-la al grup de danses de Montaverner, per primera vegada, a la Ronda de la Mare de Déu de València fa quasi 30 anys i després a Carlet als anys 90.

 

Recordem al tio Palero
cantant-nos la granaïna.
La que es ballava a la plaça
i la festa es feia aixina.

I a les xiques del meu poble
les tinc gran admiració.
Al ballar la granaïna
puntegen be de taló.

La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la.

 

Lola Tortosa, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix i percussió menor; Cristóbal Rentero, llaut i guitarró; Juanjo Blanco, bandúrria; Marian Escrivà, postisses

Jota de Xàtiva

Segons raó, la taral·lejava la tia Tereseta la Cadirera; Feliu Ventura ens n'ha actualitzat la lletra...

 

Dos alcaldes es barallen
per un hortet que tinc jo
per a fer xalets de luxe
i plantar-me un camp de golf.

Vés tranquil·leta filleta,
no em picarà pollastret,
que la terreta dels iaios
no la vendré a un foraster.

Ma mare m'envia a escola
per a aprendre valencià,
i ara que ja sé parlar-lo
ningú me'l deixa parlar.

La de la panxa pelà
ja no la vorem més.
S'ha fet nòvio a Mallorca
i parlen per internet.

L'ofici de cantaor:
passar gana i tindre set.
Apague el mòbil senyora
i destape'm el vinet.

A ton pare l'han vist
en el barranc de l'assut
amb les cames obertes
i pelant un tramús.

 

Pep Gimeno “Botifarra”, veu, pandero amb canya “badà”; Lola Tortosa, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix i percussió menor; Cristóbal Rentero, llaüt; Juanjo Blanco, bandúrria; Marian Escrivà, postisses

Sant Antoni de Gavarda

 

Amb les coples del tio Vicent el Moreno, de Torrella i la tia Milieta, de Barxeta, hem muntat aquesta versió...

 

És el poble de Gavarda
un poble molt ditxós,
allà per advocat tenen
a sant Antoni el gloriós.
El sant fa milacres,
el prodigi és d'ell,
tot el que mor jove
mai es farà vell

Un pescador molt devot
a mal hora anà a pescar,
li se girà la barqueta
i se me posa a nadar.
I l'home s'aclama
amb fervor al sant,
si no toca terra
encara està nadant

Un xiquet anava a escola
i feia l'aire molt fort.
Li va caure una rejola
i el va deixar quasi mort.
Sa mare que el veu,
se m'aclama al sant:
—Cura'm al meu xic,
i es mor a l'instant.

Un home viudo tenia
dos repelons dalt del cap
i a sant Antoni li dia
que li curara eixe mal.
L'home s'aclama
amb fervor al sant
i el deixà mes calvo
que la meua mà.

Un bou acaçava un home
prop de l'ermita del sant
i el home a Sant Antoni
demana auxili plorant.
El bou que el va vore
li tirà cornà
més gelat que un rave
allí se'l deixà.

Sant Antoni de Gavarda
no vullc demanar-te res
perquè si tot mos ho dones,
tu et quedaràs sense res

Vullc salut i terres,
de treball ni un pèl,
i p'a tu sencera
la glòria i el cel.

 

Nèstor Mont, veu, guitarres, baix i percussió menor; Pep Gimeno “Botifarra”, veu;; Cristóbal Rentero, llaüt; Juanjo Blanco, bandúrria


Dotze i U

 

La Tia Rosario de Canals ens la va ensenyar quan ella tenia 92 anys. A la seua època, de ben joveneta, els espectadors tiraven peladilles als balladors i a la rondalla com a agraïment

 

Tinc una gràcia molt bona,
la que m'ha donat sant Pere.
Quan veig una xica guapa,
se me'n van els ulls darrere.

Senyoreta del Campello,
si voleu matar als lladres,
poseu aigua a la serena
i fulletes de baladre.

Quan passe pel teu carrer,
sempre vaig mirant a terra
p'a que ton pare no diga
que vaig a formar-li guerra.

Davall una bresquillera
em digueres que em volies.
Des d'entonces aquell arbre
fa més dolces les bresquilles

 

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix i percussió menor; Cristóbal Rentero, llaüt; Juanjo Blanco, bandúrria; Marian Escrivà, postisses


Nadala de Lloc Nou d'en Fenollet

 

La tia Blanca, la resaora , ens va ensenyar la primera copla i, a partir d'ella, hem completat la cançó


Pastorets i pastoretes,
a on aneu tan de matí?
A fer esclatasangs
a la costera del pi.

Trau l'aguinaldo,
senyoret pollós,
que si no me'n dóna
li amussaré el gos

Pastorets i pastoretes,
a on aneu tan de matí?
A llavar-se les llaganyes
a la basseta del riu.

Trau l'aguinaldo,
que jo sé que en té,
que si no me'n dóna
li arruixe el carrer.

Els pastorets d'altres temps
eren bons i eren sants.
I ara són un tall de pillos
que entren en hortes i camps.

Trau l'aguinaldo,
si me'n vol donar,
que si no me'n dóna
no me'n tinc que anar.

 

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Lola Tortosa, veu; Nèstor Mont, guitarres i baix; Cristóbal Rentero, llaüt; Juanjo Blanco, bandúrria; Joansa Maravilla, pandereta



Romanç de la Vall

 

Ma abuela, Otilia Borredà, de mal nom Picaeta , que era de Benigànim, me la cantava a tot hora i ma mare no sap que va en aquest disc...

 

El dia deu de setembre
és un dia molt senyalat.
Si voleu sentir el cine sonoro,
acudiu al poble de la Vall.

Era una gran rissa
lo que allí mos va passar:
tot eren espentes,
pues tots volien entrar.

Ja toca el timbre.
La funció va a començar.
I era una gramola
que tenien amagà.

Tots protestaven,
a cada vegà més fort.
Si no mos torneu els diners,
al cine li botem foc

La sabatera
li diu a Llorencet
En tan gran negoci,
ja s'hem quedat sense res.

 

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Nèstor Mont, guitarres, baix i percussió menor; Juanjo Blanco, bandúrria


Batre xabiero

 

El cantava el tio Cremades, recollida l'any 57 i me la passà Isabel Martí.

 

Tu dies que no em volies
et feies la desganada,
i en les dos mans ho prenies
tot lo que jo et regalava.

Sant Antoni va pel mar,
i en una barqueta nova.
Tots los peixets de la mar
acudixen a la vora.

 

Pep Gimeno “Botifarra”, veu; Miquel Gil, veu; Nèstor Mont, guitarra; Dani Miquel, viola de roda

Per a tots els que ens han ensenyat a estimar la nostra tradició
A Toni Mestre que ens mostrà el senderi i en permeté conéixer el nostre país de dalt a baix.

Produït, arrenjat i gravat per Nèstor Mont a sa casa d'Algemesí, les veus i la bandúrria estan gravades per Vicent Sengermés als estudis Cambra de Real de Montroi, de la masterització i del toc final s'ha fet càrrec Bernat Pellicer als estudis Samaruc d'Algemesí

Editat per Cambra Records