La Fira de Xàtiva li porta bons records a “Botifarra”. En l'edició del 2006, el cantaor es va consagrar davant de 1.500 espectadors en un recital a la plaça del Mercat. Fins aleshores, simplement era Pepe “Botifarra”, el cantaor d ' albaes de Xàtiva. Però en aquell concert del Mercat començà la seua mutació en Pep Gimeno “Botifarra”, cantant de música folk. El secret d'aquesta transformació, la fórmula màgica que va fer explotar el fenomen Botifarra , van ser els moderns arranjaments musicals que Nèstor Mont composà per a les cançons tradicionals que venia cantant Pep des de feia 25 anys.

Menys castanyoles, ritme més lent. Així es plasmà dos mesos després al primer disc en solitari de “Botifarra”, Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006) . L'èxit fou immediat. “Botifarra” omplí en octubre el Gran Teatre de Xàtiva en la presentació oficial del disc i encarrilà un 2007 frenètic. L'agenda de Pep Gimeno (una humil llibreta escolar) bollia com mai. Tots els pobles dels voltants el volien tindre a les seues festes. “Botifarra” estava de moda. Però a més d'aquestes actuacions menors, que es multiplicaren exponencialment, el 2007 vingué acompanyat de grans concerts: a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, al macroconcert del 25 d'Abril a la Universitat de València, al Xàbia Folk, al festival Música al Castell de Dénia, al festival del Vendrell, el 9 d'octubre a la Casa de Cultura de Gandia, a la Fira de Música Mediterrània de Manresa, l'esdeveniment de música tradicional més important de l'àmbit catalanoparlant, i en un acte sobre la Guerra de Succesió a La Seu de Lleida. En juny, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià concedia a “Botifarra” el Premi Ovidi Montllor al millor disc folk de l'any. En eixe moment, “Botifarra” ja cantava junt als primers espases de la música en valencià: Obrint Pas, Miquel Gil, Feliu Ventura… Ja era un dels grans.

La mutació avançava i “Botifarra”, que sempre s'ha declarat cantaor de carrer , s'anava fent cada volta més cantaor d'escenaris. En 2008, precisament, ha desfilat pels entaulats més importants de la música tradicional mediterrània: el Festival Tradicionàrius de Barcelona, la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, el Festival de la Veu (A)phònica de Banyoles i el colofó definitiu: l'Itinerari Folk de Trento (Itàlia) i el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Catalunya ha descobert a “Botifarra”. La Conselleria de Cultura catalana, de fet, va copatrocinar l'ambiciós espectacle de Torroella de Montgrí. Canal 33 li ha dedicat tres reportatges. I en els mesos d'octubre, novembre i desembre, “Botifarra” té previst fer una gira de 12 concerts per terres catalanes. I mentrestant, “Botifarra” segueix sense tindre telèfon mòbil ni carnet de conduïr. És un artista de moda anacrònic.

A més, als concerts gasta les mateixes bromes de sempre, ja siga a la pedania d'Annahuir o a la ciutat italiana de Trento. No s'ha refinat, per dir-ho així. De fet, eixa personalitat carismàtica llaurada al carrer durant més de vint anys ha contribuït en bona mesura al seu èxit. Això, i com no, la seua prodigiosa veu. Sobre el seu cant, potser ningú ho haja dit tan bé com Josep Vicent Frechina, director de la revista de música i cultura popular Caramella: “Si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i valenciania en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra”.

Pep deia l'any passat en una entrevista que ell cantava igual que ho feia el poble fa cent anys. Però a banda, ho ha fet amb més ressò que cap altre. Amb ell, i tots els que l'han ajudat, el patrimoni musical de La Costera i La Vall , ara sí, està salvat.